Han de venir els cosins de Sant Mateu a sopar. Estàs en el moment delicat de colar els macarrons, que ja han bullit prou estona... de cop sona un “Bona nit!” a un pam de la teva orella. Pegues un bot i, amb tu, part dels macarrons cauen a terra, et cremes amb l’aigua bullint... un desastre. Però si ja sabies que vendrien, què ha fallat?
El concepte d’introducció bé que el tenim ben memoritzat. Ara bé, la posta en pràctica la tenim? Fins quin punt, aquells “introducció, nus i desenllaç” que ens feien aprendre sabem aplicar-los de cara a solucionar i preveure conflictes en la vida diària? Doncs ha faltat una introducció adequada per part dels cosins, una posada en situació per al cuiner, fent-lo conscient què els convidats estan arribant, han arribat, han entrat dins casa, ja els tinc aquí però no és bon moment per donar una sorpresa.
El fet de plantejar noves qüestions o conflictes que calgui resoldre a partir de les estructures mentals que ja es tenen, havent de refer els lligams i interioritzant nous enfocaments de les coses i nova informació és el que s’entén per aprenentatge significatiu. Aquest implica que la persona pugui realment utilitzar els coneixements i estructures mentals quan les circumstàncies de la vida ho exigeixin (Coll, 1993).
El debat està, però, en com ho hem de fer per tal de potenciar aquest tipus de desenvolupament. Com fer per tal que aquesta enorme quantitat de conceptes teòrics que es pretén que els alumnes memoritzin, siguin realment útils en la vida. En referència a aquestes persones, capaces d’emprar els coneixements que tenen per donar respostes eficaces als problemes que se’ls presenten en la vida, surt el concepte de persones competents (Zabala, 2007).
Partint de l’àmbit empresarial, i passant al de l’educació, tot allò que caracteritza aquelles persones considerades competents ha passat a formar part del currículum de l’educació formal en forma de les anomenades competències.
Així, donat el sistema educatiu actual, on l’educació és per a tothom, i on es pretén una formació integral de les persones, trobem que el paper de l’escola ja no és només transmetre coneixements, conceptes; l’escola ha de formar persones per a la vida, persones que donin resposta als problemes que aquesta vida els depararà: persones competents.
Si ens centrem, amb un exemple il·lustratiu, analitzant el que es considera una actuació competent, trobarem quatre punts inseparables:
- 1. Na Eulàlia avui fa 13 anys, i, sense ella esperar-s’ho, en Miquel, que ja fa temps que li agrada, es presenta a casa seva amb un test amb una planteta. Durant els següents dies dorm amb aquest test vora el llit, però de cop es comença a assecar.
Bé, tenim uns fets, amb el plantejament d’un nou conflicte.
- 2. Aleshores es comença a amoïnar. En Miquel segur que li pregunta per la planteta quan es tornin a veure, i seria un error imperdonable que deixar-la assecar. “Què puc fer?”, rumia. Regar-la encara més? Donar-li encara més amor, més companyia? Canviar-la de lloc?
Topem aquí amb el que li sona haver estudiat a classe, sobre les necessitats d’una planta. Beu aigua, però també fa la fotosíntesi, i amb això van creixent parts aèria i subterrània.
- 3. Decideix no dormir més amb la planta, i assumeix que cal trasplantar-la a un test més gran, amb més terra, i treure-la a lloc que li toqui el sol.
- 4. La manera amb què fa això és amb cura i voluntat de fer-ho bé, donat que si la planta s’asseca, potser perd punts de cara a un possible futur amb en Miquel...
Per tal de donar un pas més en les coses que li preocupen ara mateix en la vida, na Eulàlia ha hagut de tenir uns conceptes, uns coneixements teòrics previs a la pràctica. Les plantes necessiten aigua i minerals, i radiació del sol. Però per tal que això li servís d’alguna cosa, ha hagut d’executar uns procediments (terra, guants, testos, aigua), molt diferents als d’estar memoritzant la fotosíntesi. Finalment, res de tot això hauria fet si no s’hagués emmarcat en una profunda motivació, el component actitudinal necessari perquè qualsevol procediment sigui portat a terme amb èxit.
http://www.flickr.com/photos/68999544@N07/6334186855/in/photostream/
Amb aquest exemple veiem que un ensenyament basat en les competències requereix tenir en compte tots aquells punts necessaris per tal que uns coneixements puguin ser útils a la vida real. Cada alumne tindrà més o menys dificultats en cada component de la competència que li calgui en cada moment (Zabala, 1999); és aquí on torna a intervenir el paper del professor, prenent consciència del punt a potenciar en cadascun dels alumnes, donant les eines adequades a cada cas.
Amb aquest exemple veiem que un ensenyament basat en les competències requereix tenir en compte tots aquells punts necessaris per tal que uns coneixements puguin ser útils a la vida real. Cada alumne tindrà més o menys dificultats en cada component de la competència que li calgui en cada moment (Zabala, 1999); és aquí on torna a intervenir el paper del professor, prenent consciència del punt a potenciar en cadascun dels alumnes, donant les eines adequades a cada cas.
I tenint present que és el plantejament de situacions reals el que donarà la possibilitat d’un aprenentatge significatiu; són situacions complexes, on cal relacionar diferents conceptes i aplicar procediments, anant tot lligat i donant lloc a noves experiències i nou coneixement (Coll, 1993). Aquí veiem un punt a modificar respecte l’ensenyament tradicional i la simplicitat amb què els temes es tractaven (una incògnita, una fórmula a aplicar i tot resolt), i un dels punts on actuar en l’aplicació d’un ensenyament basat en les competències (Zabala, 2011).
A mode de conclusió, i alhora d’introducció a les competències en l’educació, cal un nou enfoc dels continguts que incloem en el currículum. Cal plantejar-se el perquè d’aquests continguts des del punt de vista de la seva utilitat en tots els àmbits de la vida.
T’esperes cremar-te amb aigua bullint perquè els teus cosins no han triat bé el moment d’aplicar el concepte “sorpresa”? Hauria n’Eulàlia relacionat en Miquel amb la llibreta de Ciències Naturals? Cal tenir sempre present que la vida està formada per petites grans coses que es succeeixen, per sort o per desgràcia, de la manera que menys ens esperàvem.
I veure clar que l’educació ja no busca només titulats universitaris, sinó persones capaces de portar endavant una vida plena i feliç, tant a nivell individual com en el conjunt de la societat que conformen.
Bibliografia
Coll, C. (1993) Psicología y Currículum: una aproximación psicopedagógica a la elaboración del currículum escolar. Ed. Paidós.
Zabala, A. (1999) La pràctica educativa: cómo enseñar. Ed. Graó.
Zabala, A. (2007) 11 ideas clave: Cómo aprender y enseñar competencias. Ed. Graó.
Zabala, A. (2011) Criterios para la mejora de la práctica educativa. Aula de Innovación Educativa. núm. 198
Proyecto Atlántida. Competencias básicas: Diez claves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario