Sobre el sistema d'avaluació

En totes les anteriors entrades d’aquest blog hem tractat el context en què segles enrere s’anà conformant el sistema educatiu tradicional. Metodologia emprada a classe, currículum, continguts... Ara proposo que arribem al punt d’avaluar el propi sistema d’avaluació. Aleshores... què estic proposant fer? Considerarem que ens cal recollir dades, analitzar-les, emetre judicis i finalment, prendre decisions (Sanmartí, 2010).

El sistema d’avaluació tradicionalment ha consistit en una prova escrita, en la qual els alumnes havien de reproduir allò “après” durant les classes, en un temps limitat. La finalitat ha estat quantificar i/o qualificar els resultats d’un procés d’ensenyament-aprenentatge consistent en memoritzar uns continguts teòrics i sovint, les instruccions de la part procedimental d’aquests continguts, sense portar-los a la pràctica en la majoria dels casos. Així, ens trobem que d’entre les diverses formes d’aprendre amb què s’identifica cada alumne/a, és la memorística la que surt afavorida o, més concisament, surt seleccionada (Zabala, 2007; Sanmartí, 2010).

Davant d’aquest model, i posats a ser crítics, trobem que efectivament les etapes que mantenen més fermament aquest sistema són les de caràcter més selectiu (Goodson, 1995; Viñao, 2004); que allò que es demana és la reproducció de textos, pel que avaluar és verificar que l’alumne ha memoritzat aquests continguts (Álvarez & Maldonado, 2007; Gimeno, 2003); que és el professor qui elabora les preguntes, decidint per tant la dificultat de la prova, donant lloc a uns resultats totalment subjectius i condicionats per aquesta persona (Lerena, 1983).

Els resultats són que, es faci el que es faci a classe, per a l’alumne res més té importància tret d’aquests continguts teòrics objecte d’avaluació (Sanmartí, 2010).

Si ens introduïm en l’ensenyament que té per objectiu l’adquisició i domini de competències, trobem que cal refer tota la metodologia, fent especial èmfasi en el procés d’avaluació. Cal reflexionar sobre què, com, quan i per què s’avalua.

Què s’avalua? Tota tasca realitzada en tot procés d’ensenyament-aprenentatge, decidint quins aspectes cal millorar. Implica atendre a la diversitat de l’alumnat en quant a l’aprendre a aprendre, buscant en tot cas tant la comprensió com la correcció dels errors. Implica també un procés continu de millora en la competència del professorat en la seva tasca d’ajuda i orientació de l’alumnat.

Com s’avalua? Cada component de les competències requeriran d’un tipus d’avaluació (conceptes, procediments, actituds). Caldrà posar en pràctica activitats on es reflecteixi el grau de competència assolit per cada alumne, implicant la proposta de conflictes complexos, comparables als de la vida real. Al llarg de tot el procés, però, seran útils eines com diaris de classe, qüestionaris de coneixements inicials, converses en gran grup, etc. (Sanmartí, 2010) reflexionant entorn els coneixements treballats per tal d’interioritzar-los.

Quan s’avalua? Al llarg de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, en totes les matèries, durant tota l’etapa d’escolarització i, de fet, al llarg de tota la vida. Són aquestes eines que els alumnes han d’anar adquirint per tal d’anar-se construint a si mateixos i desenvolupar-se d’aquí en endavant, així com també el professorat anirà avaluant la seva pròpia tasca simultàniament, constituint aquest procés un creixement personal.

I per què s’avalua? Per tal d’aconseguir els objectius: la formació integral dels alumnes, que siguin capaços de dur endavant una vida plena en la societat actual en continu canvi; perquè tinguin uns coneixements, perquè aquests els siguin útils, perquè sàpiguen ser i sàpiguen conviure amb pau i felicitat conformant la població adulta el dia de demà.

En resum, veiem que un examen escrit mai podrà proporcionar als alumnes una formació integral; que per molt còmode que sigui per al professorat, forma part d’un passat que es resisteix a quedar enrere, impedint al sistema educatiu avançar.

Personalment, penso que és la peça clau, la part que manté ancorat el sistema educatiu en el passat. Considero que fins que no s’adeqüi la manera d’avaluar, d’analitzar i jutjar en busca de la millora, no podrà portar-se a terme tota aquesta teoria entorn l’ensenyament per competències, retardant encara més la vertadera formació integral dels alumnes.

Bibliografia:

Álvarez, M. M; Maldonado, M. (2007). Educación Alternativa: Una propuesta de Prácticas y Evaluación de Aprendizajes. Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa. Núm. 24

Gimeno, J. (2003). El alumno como invención. Ed. Morata.

Goodson, F. (1995). Historia del currículum. La construcción social de las disciplinas escolares. Ed. Pomares Corredor.

Lerena, C. (1983). Reprimir y liberar. Ed. Akal.

Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Viñao, A. (2004). Escuela para todos. Educación Modernidad en la España del siglo' XX. Ed. Marcial Pons.

Zabala, A. (2007) 11 ideas clave: Cómo aprender y enseñar competencias. Ed. Graó.