Com a bon inici d’aquest màster de formació de professorat, un dels temes més tractats ha estat el conjunt de canvis que s’espera que tingui lloc en l’educació. A classe hem tractat de veure la diferència entre la finalitat tradicional de l’educació i la finalitat actual, en base als canvis que la societat ha experimentat els darrers anys.
En primer lloc implica que sàpiga ser, ser un mateix, formar-se com a persona i aprendre a conviure amb un mateix. Per tant l’ensenyament hauria d’incloure totes aquelles activitats o totes aquelles matèries que poden contribuir a que les persones desenvolupin la seva personalitat i els seus talents; aprendre a aprendre; ser capaç no tant de memoritzar informació sinó de saber-la trobar, seleccionar, fer-ne un bon ús i crear-ne de nova.
De fet, al mateix vídeo vist a classe sobre la Universitat de Kaplan, també afegit aquí, s’exemplifica que no cal una aula plena de cadires, pissarra, etc.; defenen que no està escrit enlloc que el marc tradicional sigui l’única manera d’aprendre. Personalment penso que és una idea clau a tenir en compte i a deixar clara. De tot s’aprèn; no és necessari seure un munt d’hores cada dia per aprendre. Es pot aprendre per tot allà on cada persona pugui desenvolupar el teu talent i personalitat, fet que trobo que s’hauria de remarcar. Tenir present que tota situació de la vida ensenya, que la vida mateixa és una escola on cada cosa que succeeix és un nou tema del temari, i en la vida ens trobem amb tot tipus de situacions que sovint no es resolen només amb la informació memoritzada. Això vol dir que hi ha tot tipus de maneres d’aprendre, incomptables maneres d’aprendre cadascuna de les coses.
Lligat a això implica saber estar, conviure amb els demés, ja que vivim en societat, i sense la cooperació poques coses són possibles. Aquí apareix la importància d’entendre que el professorat de secundària és realment un conjunt d’educadors de persones en base a uns valors morals i ètics. Valors imprescindibles perquè els alumnes, futurs adults, puguin dur endavant una bona convivència amb qui els envolti en tot moment. I en la nova direcció de l’ensenyament, a diferència de la forma tradicional, s’hauria d’esperar que no s’ensenyessin aquests valors com si fossin part d’un temari absolut, objectiu i indiscutible, que s’ha de memoritzar i integrar de forma arbitrària (Camps, 1900). És a dir, caldria pretendre que la formació de persones amb uns valors ètics i morals no es realitzés amb la metodologia tradicional d’aprenentatge mitjançant la memorització d’uns continguts. Al contrari, s’hauria d’intentar que tots aquests valors anessin acompanyats d’exemples on s’integrés en la persona la causa i motiu d’aquests ensenyaments.
En darrer lloc, pel que fa al meu propi punt de vista, penso que tots aquests factors a considerar per adaptar l’educació al món actual han d’anar encaminats sempre a millorar el benestar de la població. I la població és formada per cadascuna de les persones que l’integren. Per tant, cada persona hauria de potenciar el desenvolupament d’aquelles capacitats i activitats amb les quals es sent més realitzada, per tal que l’aprenentatge continu no sigui una cosa forçada sinó gratificant. Això implica, des dels programes educatius, afavorir l’autoconeixement de les persones, l’autoconfiança, així com presentar una mostra representativa de l’ampli ventall de possibilitats que la vida ens ofereix actualment, reduint així els casos en que els alumnes troben que no són útils per a res. En definitiva, i idealment, mirar de substituir al màxim la desmotivació per la il·lusió de gaudir del present i del futur.
Hola, Teresa
ResponderEliminarSí, la finalitat de l'educació ha canviat radicalment des del seglex XIX, però ha canviat igualment la metodologia?
Per sort, tu ja veus que la metodologia és bàsic per a la transformació del sistema educatiu. Ànims per seguir formant-te amb aquesta línia, i endavant, que començam!
Una abraçada,
Gemma